Christopher Knowles

Christopher Knowles (Nova York, 1959) ha jugat un paper important en l'avantguarda novaiorquesa de finals dels setanta: com a artista va exposar amb Holly Solomon i com performer va col·laborar ​​amb el director de teatre i dramaturg Robert Wilson. Part del llibret de l'òpera mundialment famosa "Einstein on the Beach” va ser escrit per Knowles. Wilson i Knowles han col·laborat posteriorment, sobretot a través d'experiments teatrals com “A Letter to Queen Victoria", "Parsifal" i "The Sundance Kid is Beautiful".

Wilson descriu el seu descobriment de Knowles, que llavors tenia 13 anys: "A principis de 1973, un home... em va donar una cinta d'àudio... Estava fascinat. La cinta es titulava “Emily Likes the TV”. En ella, la veu d'un home jove parlava contínuament creant repeticions i variacions de frases sobre Emily veient la televisió. Vaig començar a adonar-me que les paraules fluïen a un ritme modelat que la seva lògica era autosuficient. Era una peça codificada molt semblant a la música. Com una cantata o una fugida, va funcionar amb conjugacions de pensaments repetits en variacions; sabia que era clar en la seva ment, però no podia seguir-ho, així que vaig transcriure el text, i va éster visualment impressionant".

La poesia, els collages d'àudio i les mecanografies de Knowles mostren com el llenguatge no sols serveix com a porta al subconscient -on les paraules juguen els seus jocs ansiosos, rebels i, a vegades, alegres- sinó també com la clau per a comunicar-nos amb altres persones que ens ajuden a articular qui som. Knowles ja era un mestre del llenguatge quan aquest primer collage d'àudio li va ser lliurat a Wilson en 1973, i de fet, Knowles pot ser considerat un veritable hereu d'aquesta gran escriptora estatunidenca que va posar en pràctica l'anglès estàndard: Gertrude Stein.

Knowles va ser diagnosticat primerencament com a autista i no va rebre una educació artística formal, sinó que va arribar als ritmes inventius del llenguatge a través de mitjans quotidians com la ràdio, la televisió i la música.