Ignacio Uriarte
CENTURY. idee bauhaus
Palais Dubniczay, Veszprém-Balaton
de gen. 20 - d’abr. 2, 2023
‘Quan vaig deixar el meu últim treball administratiu per a treballar com a artista a temps complet, em vaig adonar que la llibertat recentment adquirida implicava una gran responsabilitat. Sota cap circumstància vaig voler abusar de l'art en nom d'un alliberament personal, la qual cosa m'hagués convertit en un artista-clixé marginal. Al contrari, vaig decidir quedar-me en la meva pròpia realitat "petit-*bourgeois" personal per a afrontar-la des de dins, utilitzant l'experiència adquirida al llarg dels anys. Per això no he deixat d'utilitzar les mateixes eines i mètodes, similars als de qualsevol empleat d'oficina, treballant de manera rutinària i amb la rutina com el meu principal eix temàtic.
El meu punt de partida són els petits moments creatius dins de les rutines d'oficina, que en la seva majoria tenen un ridículament petit aspecte "artístic". Per exemple: quan gargotegem durant una conversa telefònica (Document Proof Monochromes, 2012) o quan dobleguem un full de paper abans de posar-la en un sobre (Fluctuating Folds, 2012) estem realitzant petits gestos pictòrics i escultòrics. La repetició sistemàtica d'aquestes accions d'acord amb regles predefinides les converteix en meta-rutines, en recreacions del mite de Sísif. L'única diferència és que les peces resultants registren detalladament el treball metòdic i repetitiu que va ser necessari per a la seva creació. D'aquesta manera, la rutina sobreviu, permetent al públic llegir-la i recrear-la mentalment.
Estèticament el meu treball mostra clares referències a l'art conceptual i minimalista dels anys 60 i 70. En aquests anys la desmaterialització de l'objecte d'art en el món de l'art i la substitució de productes per serveis en el món empresarial van ocórrer gairebé simultàniament. Potser per això l'estètica també va començar a semblar-se, per exemple en la limitació cromàtica o en la senzillesa formal, que assenyalaria com tant els productes comercials com els objectes d'art es generarien en una ment (en blanc). Fins i tot podríem parlar d'una fetitxització mútua que va portar, per exemple, a l'ús de la llum de neó i l'arxiu com mig artístic i a l'ús preferent de l'art minimalista com a decoració en oficines.’ - Ignacio Uriarte
Estem contents de tornar a presentar el projecte col·laboratiu de Bombon, Joan Prats i NoguerasBlanchard a Fonteta (Empordà). La proposta per a aquesta temporada reuneix de nou artistes de les tres galeries i de diferents generacions en un format expositiu que s'articula talment es tractés d'un cadàver exquisit. El poeta Eduard Escoffet ha escrit un text de presentació d'aquest projecte.
Partint d'aquest mateix acte d'intercanvi col·lectiu, durant l'estiu de 2022, els artistes convidats en l'espai, el primer dels quals és el Bisbalenc Pere Noguera, seran els encarregats de seleccionar als següents, i així consecutivament, fins a tancar un cicle de propostes expositives formades per obres que abasten diferents generacions i imaginaris.
Capítol 1: inauguració dissabte 25 de juny
Pere Noguera, Luis Gordillo, Ludovica Carbotta (Sala 1)
Pere Noguera, Anna Dot, The Late Estate Broomberg & Chanarin (Sala 2)
Capítol 2: inauguració dissabte 16 de juliol
Ludovica Carbotta, Muntadas, Francesco Arena (Sala 1)
The Late Estate Broomberg & Chanarin, Jordi Mitjà, Rasmus Nilausen (Sala 2)
Capítol 3: inauguració dissabte 6 d'agost
Francesco Arena, Victoria Civera, Perejaume (Sala 1)
Rasmus Nilausen, Angela de la Cruz, Lola Lasurt (Sala 2)
Capítol 4: inauguració dijous 18 d'agost
Perejaume, Pere Llobera, Ignacio Uriarte (Sala 1)
Lola Lasurt, Mercedes Azpilicueta, Fernando Prats (Sala 2)
c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona
Juny: Divendres a diumenge de 17 - 21h
Jul i Ago: Dilluns a diumenge 17 - 21h
Les obres de Campos de texto —totes elles oscil·lants entre dibuix i escriptura— atenen a com els humans estructurem i organitzem l'espai, i també a les derives que es produeixen dins d'aquests processos.
DescobreixIgnacio Uriarte:
'Tipología de dibujo escultórico'
Ds 21 Gener – Ds 18 Març, 2017. Madrid
Descobreix"les obres d’Uriarte són d’efectes visuals complexos, però de llenguatge senzill: línies, colors i superfícies netes” - Joanna Kleinberg
DescobreixConegut com l’”Home dels 10.000 efectes de so”, l’actor i comediant Michael Winslow (Loca academia de policía) posseïx l’habilitat d’imitar qualsevol so amb la seva veu. Convidat a participar a la pel·lícula, Winslow reprodueix el so dels teclats de màquines d’escriure des de l’any 1870 fins a 1980, fent un homenatge a “un so que és part de la banda sonora de les nostres vides”, però que amb la nova tecnologia ha estat relegat a l’oblit.
DescobreixAbout lines and circles dóna títol a la primera exposició a la galeria d’Ignacio Uriarte (1972, Krefeld, Alemanya).
DescobreixDrag