Wilfredo Prieto

NoguerasBlanchard presenta la cinquena exposició personal de Wilfredo Prieto (Sancti Spiritus, 1978). Piedra iluminada y piedra sin iluminar, aposta per la relació literal entre el títol de l’obra i la seva representació formal.

La literalitat en Prieto es manifesta en dues adreces: del títol a l’obra i viceversa. La primera possibilitat es dóna quan el títol és una descripció succinta de l’obra, sense implicar poetización alguna de la imatge, deixant la interpretació oberta, tal qual veiem en la instal·lació que presentem en aquesta ocasió o en altres obres com Dos zapatos y dos medias (2012), Pan con pan (2011) o Agua bendita (2009). Mentre que l’altre vessant és la representació d’un proverbi o dita delegant la interpretació de la imatge a la pròpia frase que la titula com per exemple Una aguja en un pajar (2012), Una de cal (2011), Una de arena (2011) o Mucho ruido y pocas nueces II (2005).

El punt de partida va ser Grasa, jabón y plátano (2006), una petita escultura situada en el centre d’un gegantesc espai el títol del qual és la descripció precisa dels seus materials en ordre de presentació. Tres elements que al·ludeixen a la caiguda, la relliscada i que en estar apilats un damunt de l’un altre contribueixen a la tensió entre la imatge i la possibilitat de la caiguda. En Piedra iluminada y piedra sin iluminar Prieto implementa la mateixa estratègia de reduir al màxim l’horitzó de possibilitats interpretatives desestimant fins i tot el nínxol poètic que pogués existir entre el títol i l’obra. Una vegada més Prieto confronta a l’espectador amb l’equació ‘idea neta-obra senzilla-significat màxim’ –frase encunyada per Gerardo Mosquera– i ho repta a buscar un plus, un element invisible d’al·lusió poètica, que connota de significat allò que estem presenciant.

La instal·lació va ser exposada anteriorment com a part de la mostra Dejándole algo a la suerte en Sala d’Arte Público Siqueiros en el 2012.

Wilfredo Prieto viu entre l’Havana i Nova York. Entre les seves exposicions individuals destaquen: Dejándole algo a la suerte, Sala de Arte Público Siqueiros, Mexico, 2012; Equilibrando la curva, HangarBicocca, Milán, 2012; Circo Triste, 11 Bienal de la Habana, Habana, 2012; Amarrado a la pata de la mesa, CA2M, Madrid, 2011; Izquierda/Derecha, MARCO, Vigo, 2011; Pradera constructivista y deconstructivista vista desde el sofá de la casa con los pies sobre la mesa, ARTIUM, Vitoria; Mountain, SMAK, Gante, Bélgica, 2008. Les exposicions col·lectives recents incouen: When attitudes became form become attitudes, CCA Wattis Institute for Contemporary Art, San Francisco, 2012; Untitled (12th Istanbul Biennial), Estambul, 2011; Comercial Break, Garage Projects, 54th Venice Biennale, 2011; 29 Bienal de Sao Paulo, Brasil, 2010; Terrible Beauty: Art, Crisis, Change & The Office of Non-Compliance, Dublin Contemporary, Dublin, 2011; barely there, Museum of Contemporary Art Detrot (MOCAD), Detroit; Our Magic Hour. Yokohama Triennale 2011, Japón; 29 Bienal de Sao Paulo, Brasil, 2010; I’m Not Here. An Exhibition Without Francis Alÿs, De Appel Boys’ School, Amsterdam, 2010; Antes de todo, CA2M, Centro de Arte Dos de Mayo, Móstoles, 2010; Exhibition, Exhibition, Castello di Rivoli, Turín; Cosas que sólo un artista puede hacer, MARCO, Vigo, 2010.