Anne-Lise Coste

NoguerasBlanchard es complau a presentar la cinquena exposició d’Anne-Lise Cost, la primera al seu espai madrileny de Doctor Fourquet. La mostra, titulada Blue Water, recull una selecció de la seva obra més recent i s’articula al voltant del color blau.

El blau ha sigut freqüentment utilitzat a la pràctica artística d’Anne-Lise Cost amb intencions diverses: l’aspecte polític de les obres que fan referència a la bandera francesa (blau-blanc-vermell), les referències de les obres que exploren la història de l’art recent (Matisse, Picasso, Klein) o el factor emocional a les peces que evoquen un estat personal melancòlic, obsessiu o a vegades nostàlgic.

Blue Water es gesta en un moment d’assentament personal de l’artista, que després d’haver viscut en una megalòpolis, retorna al sud de França, a un entorn de paisatges naturals, a prop d’on ella va créixer. Com a la majoria dels seus treballs anteriors, resulta ser una perfecta síntesi del seu univers d’interessos, un lloc arqueològic d’allò sentimental.

L’exposició pren com a punt de partida una petita instal·lació, Blue Water, que consisteix en dos pots de vidre; un conté aigua i l’altre pigment blau mesclat amb aigua. L’aigua, un bé preciat, l’element que genera la vida i que, a la vegada, juga un paper fonamental en l’estratègia geopolítica, és mostrat en aquesta obra amb dos aspectes diferents però igualment reconeixibles: tal i com és i tal i com es representa. Com si emulés a Magritte, Coste ens fa veure que en els dos casos és aigua el que estem observant.

A partir del blau, l’aigua- ja vingui de la naturalesa o de l’àmbit domèstic- es veu representada sense variar pel mateix color, que no és un altre que el que associem amb l’aigua del mar, és a dir, el color del reflex del cel a la superfície marina.

Un políptic de dibuixos esdevé un clar homenatge als bodegons de Giorgio Morandi. Veiem aquí- un cop més- recipients de color blau. Ampolles, pots, gots, gerros se succeeixen en aquesta obra, com un retorn al bodegó clàssic, als orígens, és un paral·lelisme clar al retorn al paratge campestre francès que ha fet recentment l’artista. En aquest cas, l’atmòsfera silenciosa dels bodegons i el blau que contenen està associat a la sult, la tranquil·litat, comprensió i maduresa.

Un clar indici per observar aquest retorn a l’essencial el trobem a l’obra FREDERICHOPIN (2014). És un llenç amb diferents blaus (un mar revoltat? un cel tempestuós?) podem llegir per dues vegades FREDERICHOPIN. Diferents intensitats de color i mides de lletra ens suggereixen unes altres lectures d’aquest text. La música de Chopin és exponencial de la faceta més extrovertida i apassionada del Romanticisme, i explora un estil poètic en el que Coste insisteix.

En aquest sentit s’expressen, també, les teles de la sèrie Poems, que amb l’absència total de la paraula escrita, busquen despertar l’emoció a l’espectador amb la repetició hipnòtica d’un gest o un senyal: un punt, una gota, un final.

Anne-Lise Coste (Marignane, 1973) viu i treballa a Orthoux (França).

Entre les seves exposicions més recents s’inclouen: Blackboard-White page! Kantonsschule Zürich Nord, Zurich (2014); Critical Episodes (1957-2011) Colección MACBA, Caixaforum, Barcelona (2013); Let Your Hair Down, Boijmans van Beuningen Museum, Rotterdam (2013), Noir, noir, noir, Museo de Arte Moderno y Contemporáneo de Santander y Cantabria (2011); Voici un dessin suisse, Aargauer Kunsthaus, Aarau, Suiza (2011); Collection 3, Fondation Salomon, Alex, Francia (2010); Salon du dessin Contemporain, Carrousel du Lovre, París (2010); Professionalization is Killing Art, Kunstmuseum St. Gallen, St. Gallen (2010); Beginnings, Middles and Ends, Curated by_Vienna09, Viena, comisariado por Gianni Jetzer (2009); Violência Institucional e Poetica, Fundación Serralves, Oporto (2008).