Galli

NoguerasBlanchard es complau a anunciar la primera exposició a Espanya de l'artista alemanya Galli (1944, Heusweiler). 

Establint-se enmig de l'esperit tumultuós i hedonista de l'escena artística de Berlín Occidental a finals dels 70 i principis dels 80, Galli, com molts dels seus contemporanis, va rebutjar el llenguatge visual auster de l'art conceptual i va abraçar les formes narratives i l'experiència subjectives. En aquell moment l'escena artística de Berlín Occidental va causar sensació internacional amb una nova i violenta forma de pintura principalment figurativa. Galli es va fer un lloc enmig de la transgressió masculina de Die Neuen Wilden [Els Nous Fauves], en representar cossos en estats de vulnerabilitat, desfiguració i alegria extàtica; la seva pintura es va caracteritzar sobretot pel traç, la línia i el dibuix, que dotaven a les seves obres de lleugeresa i intel·lectualitat.

Galli va seguir el seu propi camí en el tractament d'una fisicalitat específica, també marcat per al·lusions crítiques contemporànies i tendències feministes. Així, objectes fragmentats, extremitats humanes i taques amorfes es fusionen de manera lúdica en els seus dibuixos i pintures, representant impressions de la vida quotidiana, així com de la mitologia a escenaris retorçats i màgics. El seu treball parla de la lluita amb les banalitats del dia a dia, així com dels moments enigmàtics-màgics, de la sexualitat i l'anhel, de la frustració i la voluntat d'afirmar-se. L'obra de Galli és hereva d'aquesta conquesta de l'espontaneïtat a la pintura per part de George Mathieu, Jackson Pollock, Emil Schumacher i Karen Appel, entre altres, d'aquest alliberament de la mà que s'emancipa del cap pensant per a dansar sobre el quadre, però sense la compulsió de ser innovadora.

A Cross Section 1987-2009 presentem treballs produïts per l'artista entre 1987 i 2009, incloent-hi pintures i dibuixos. Galli parla dels seus dibuixos conferint-los un caràcter d'assemblatge, en el qual “comences, i després una cosa segueix a l'altra”. Gran part d'aquests s'originen a partir de l'escriptura: l'artista gargoteja realitzant exercicis de memòria travessats per la música i la poesia, superposant capes fins a fer emergir les figures. Quan li pregunten si els seus dibuixos li serveixen com a esbossos per a les seves pintures, Galli estableix una clara diferenciació entre tots dos: “la figura petita al paper és molt bella, però no pots simplement transferir-la. Una pintura ha de sortir amb la mateixa soltesa que un dibuix per a tenir èxit”.

GALLI, nascuda el 1944 a Heusweiler (Alemanya), viu a Berlín. De 1962 a 1967, va estudiar pintura a l'Escola d'Art de Saarland a Saarbrücken. El 1969 va iniciar estudis superiors a la Hochschule der Künste de Berlín (avui UDK). De 1992 a 2005 va ensenyar a la FH Münster. Entre les seves exposicions destaquen Kunstmuseum Schloss Derneburg (2023); Nogueras Blanchard, Madrid (solo, 2023); Spaced Out, Gut Kerkow (solo, 2022); brunand brunand, Berlín (solo, 2021); 11a Biennal d'Art Contemporani de Berlín, KW, Berlín (2020); Haus am Lützowplatz, Berlín (solo, 2015); Saarländische Galerie im Palais am Festungsgraben, Berlín (solo, 2008); Kunstverein Augsburg (solo, 2005); Saarlandmuseum, Saarbrücken (2003); Museu St. Ingbert (solo, 2004); Musées de la Cour d’Or, Metz (2001); Stadtgalerie Saarbrücken (solo, 1992); Vila Romana, Florència (solo, 1990); Salzburger Kunstverein, Salzburg (solo, 1989); Städtisches Bodensee-Museum, Friedrichshafen (solo, 1985); Gropius Bau, Berlín (1983); Moderna Galerija Ljubljana (1983); Galerie der Berliner Festspiele, Berlín (solo, 1981); Max-Planck-Institut für Bildungsforschung, Berlín (solo, 1980); Modersohn-Becker-Haus, Bremen (solo, 1978).

Agraïm la col·laboració de Kraupa-Tuskany Zeidler, Berlin.