Estar a la lluna

Mercedes Azpilicueta, Juliana Cerqueira Leite, Leandro Erlich, Perejaume, Mari Eastman, Joana Escoval, Alicia Kopf, Pere Llobera, Jordi Mitjà, Luna Paiva, Joan Ponç, Pablo del Pozo, José María Sicilia, Antoni Tàpies, Aldo Urbano, Juan Uslé

NoguerasBlanchard, Fonteta
d’ag. 7 - de set. 26, 2021
mari-eastman_moonlit-landscape-with-cabin-kentucky_web

Presentem el segon capítol de el projecte conjunt de Bombon, Joan Prats i NoguerasBlanchard, que té lloc de juny a setembre a Fonteta, un petit poble de l’Empordà.

L’exposició, concebuda en dos capítols, reuneix artistes de les tres galeries i de diferents generacions, en una proposta que parteix del concepte empordanès Parar la Fresca (Prendre la fresca), descrit per Josep Pla en el llibre Les Hores, 1953.

Cuando sale la luna,

se pierden las campanas

y aparecen las sendas

impenetrables.

Federico García Lorca

Potser perquè durant tants segles ha sigut inabastable, ha despertat els somnis més fantàstics, els més passionals i recòndits. El seu encant sempre estarà de part de la nit, de l’ocult i la intuïció, de la clandestinitat i l’excés. La lluna, que dilata i empetiteix els ulls dels gats, que fa pujar i baixar les marees, que infla i desinfla les granotes, ens continua fascinant amb el mateix fervor dels primers temps, tot i que ja l’hem trepitjada tímidament i alguns emprenedors il·luminats planegen construir-hi hotels amb vistes galàctiques. Però no ens enganyem: les ànsies colonitzadores de Jeff Bezos i companyia no aconseguiran apropar o fer més comprensible el misteri de la Llebre Blanca o la Dona Aranya.

Eternament distant, la lluna ha sigut adorada per bruixes i vampirs, per poetes i endevins. Per més que la ciència intenti conquerir-la, la seva llum mercurial ens projecta alhora cap a passats remots i futurs inescrutables, i ens convida a reflexionar sobre les ombres i els mites de la condició humana. Al llarg de la història l’hem vinculada a la fertilitat i l’inconscient, a la mort i la resurrecció, a la repetició dels cicles de la vida. Les primeres anotacions inscrites sobre artefactes i eines, a l’era del Paleolític, consisteixen en registres lunars. De fet, és molt probable que abans de l’aparició de l’agricultura les societats s’organitzessin d’acord amb un cicle temporal lunar, tal i com han demostrat les investigacions d’Alexander Marshack a The Roots of Civilization.

A diferència del sol, l’astre omnipotent i constant, la lluna passa per fases, creix i decreix, minva, s’encorba, es transforma. Per aquesta raó hem tendit a representar l’immutable amb el sol (Déu) i allò canviant i material amb la lluna (recordem el regne sublunar i mortal de Plató, el territori del dubte i les ombres). Inevitablement, durant mil·lennis, l’espècie humana ha trobat el seu correlat en el drama de la lluna: néixer, créixer, reproduir-se (la panxa de la lluna plena), morir. Si la sintaxi solar divideix i jerarquitza —W.B. Yeats acusava el sol d’oferir veritats «complexes i artificioses»— la sintaxi lunar barreja i confón les formes, és evasiva, emocional, fluïda. Simbòlicament, la lluna evoca el món imaginatiu, contingent i ambigu de l’existència, en contrast amb els absoluts solars del món ideal de l’ésser. Impossible mirar el sol de cara, impossible dialogar amb la seva presència enlluernadora. La lluna, en canvi, encén els camins des del marge del cel i, en paraules de Lorca, ens mostra sense vergonya les seves «cent cares idèntiques». La il·lusió, el deliri, la quimera, la bogeria, el caos, la dispersió («estar a la lluna»): els atributs de la reina de la nit suggereixen la transgressió de les normes diürnes.

Liles i blaus elèctrics, grocs llampants i vermells rabiosos, verds fluorescents que brollen de la fosca com un crit que es clava a la consciència. Els colors de la nit esmolen els nervis i l’ull, ens tornen desconfiats, sentim el batec intermitent del perill.

Un tremolor ens recorre l’esquena: és real, això que hem vist? Podem creure en les imatges i les paraules que apareixen sota la llum freda de Selene? Potser, en el fons, estar a la lluna és una de les formes més fecundes i perplexes d’estar a la Terra, de no donar res per segur, de continuar sospitant i aixecant la mirada cap als secrets insondables de l’univers.

Gabriel Ventura

Llegir més

Instal·lació

estar-a-la-lluna-0

estar-a-la-lluna-1

estar-a-la-lluna-2

estar-a-la-lluna-3

estar-a-la-lluna-4b

estar-a-la-lluna-5

estar-a-la-lluna-6

estar-a-la-lluna-7

estar-a-la-lluna-8

estar-a-la-lluna-10

juliana-cerqueira

mari-eastman

pere

Obres

Leandro Erlich
Silver boat

2019

Acer

140.5 x 52.5 x 18.5 cm

Perejaume
Mar signat

1988

C-print

127 x 133 cm

Richard Wentworth
An abrupt history of distribution

2019

Arxivador metàl·lic, bombona d'heli, cable galvanitzat

130 x 50 x 40 cm

Juliana Cerqueira Leite
Lift

2021

Grafit i llapis de color Luminance sobre paper

76 x 56 cm

Pere Llobera
Doble excalibur

2019

Oli sobre tela

97 x 130 cm

Aldo Urbano
Lentos mantos, esquemas gloriosos, pequeñas navajas

2017

Oli sobre tela

195 x 145 cm

Pablo del Pozo
¿Qué significa la traslación de un cuerpo?

2019

Ceràmica cuita en forn de llenya + so + olor

35 x 35 cm

Juan Uslé
Strindberg in Lorxa

2019

Acrílic, vinil, pigments i dispersió sobre tela

46 x 31 cm

Alicia Kopf
New Star Created from Black Hole Repelled Matter

2019

Tinta sobre paper

85 x 70 cm

Alicia Kopf
Theory of the Interior Regions of the Maximally Extended Spacetime

2019

Tinta sobre paper

85 x 70 cm

Joana Escoval
Rain

2017

Plata

85 x 70 cm

Julião Sarmento
O Fim do Mundo (3)

2017

Esmalt a base d’aigua i impressió serigràfica sobre paper i cinta adhesiva

101 x 144 cm

José María Sicilia
Light on light

2019

Seda sobre seda y fusta

200 x 100 cm

Mari Eastman
Moonlit landscape with Cabin, Kentucky

2020

Oli sobre taula

30.48 x 22.86 cm

Antoni Tàpies
Quatre llunes

1994

Tècnica mixta sobre cartró ondulat muntada sobre tela

106.5 x 138 cm

Juliana Cerqueira Leite
CYPM

2020

Oli sobre tela

175 x 135 x 8 cm

Perejaume
Nùvols

2001

Impresió

81.5 x 72.5 x 4 cm

Mercedes Azpilicueta
À mon seul dèsir

2019

Lli natural, seda natural bicolor, fil

250 x 140 x 4 cm

Juliana Cerqueira Leite
CYCBFT

2020

Oli sobre tela

175 x 135 x 8 cm

Drag