Avery Z. Nelson

NoguerasBlanchard es complau a presentar I don’t want to live in a world without feathers [No vull viure en un món sense plomes] una proposta d'Ester Partegàs sobre noves obres d’Avery Z. Nelson (Rhinebeck, NY, 1983).

Les pintures de Nelson tenen el seu origen en la necessitat de capturar el moment fugaç en el qual el cos singular no binari troba la seva multitud i el col·lectiu. Les restes sensorials de la nit anterior a la pista de ball ocupen el llenç i el quadre es converteix en un oceà, i en una festa, de sensualitats camuflades. Els contorns revelats per les llums estroboscòpiques, les transpiracions i els orificis compartits a l'uníson, els objectes que s'acaricien; tot cau sota el constant bombament dels cors i la carn, ara junts, ara separats. Hi ha una intensitat de contacte a tot arreu al no deixar que el pinzell abandoni la superfície. El cos com a experiència per antonomàsia, la impermanència com a condició, el ritme i la vibració, la seva interfície.

Hi ha confiança en què el subjecte és també l'objecte, que si una mica de verd pot acceptar fondre's com a vermell en benefici de la progressió cromàtica, i un parell d'orelles volen metamorfosar-se en pulmons per a al final, possiblement, convertir-se en testicles; l'art i la vida són també una unitat en un estat constant de canvi i intercanvi. El paisatge suggerit és sens dubte el de les allaus i les cascades, el de tot el que no pot contenir-se sinó només experimentar-se.

"El títol de la mostra va sorgir com una espècie d'orientació per allò decoratiu, l'ornamental, la raresa. Però també per l'efímer d'un ocell, l'ecologia i la por al fet que totes les coses boniques estiguin en perill d'extinció. Totes les coses boniques, crec, són la màgia". - A.Z.N.

“Aquestes obres parteixen de la pista de ball per a proposar que la vida és una pista de ball que només val la pena viure si es deixa que les plomes siguin les coreògrafes. La festa ha de continuar!”. - E.P.

El centre de l'exposició és una sèrie de tres quadres a gran escala titulats Pitcher 1, Pitcher 2 i Pitcher 3, cadascun dels quals fa referència a un significat diferent de la paraula.

Pitcher 1: (persona que llança la pilota a un batedor) Una mà en forma d'arpa s'estén des d'una gran forma muscular, agafant una pilota vermella contra un camp de joc verd i un horitzó taronja ardent. La tensió i les vores dures conformen aquest llenç, abstret d'un moment que es produeix segons abans de llançar la pilota.

Pitcher 2: (Sarracènia, també coneguda com a planta trompeta) La planta trompeta carnívora atrau a la seva presa amb els seus bells paranys en forma de gerra. Les línies i formes apareixen momentàniament només per a dissoldre's en un paisatge àcid de grocs, verds i roses deliciosos.

Pitcher 3: (argot per a una trobada sexual gai actiu) Autoretrat com un gai actiu ballant amb contorns que emergeixen delicadament d'un suggeridor paisatge nebulós.

A més, hi ha 6 quadres més petits, cadascun dels quals ofereix un moment poètic de pausa: I Desire, Escape, Good Catch, Where are the birds, Flight, Cruising.

Avery Z. Nelson (n. 1983, Rhinebeck, NY) va obtenir un Màster en Arts Visuals per la Universitat de Columbia, Nova York, NY. La seva obra s'ha exposat en llocs com Rubber Factory, Nova York, NY; JDJ The Hissi House, Garrison, Nova York; Lighthouse Works Gallery, Fishers Island, Nova York; Western Exhibitions, Chicago, IL; Harper's, East Hampton, Nova York; Mana Contemporary, Jersey City, Nova Jersey; Klaus Von Nichtssagend Gallery, Nova York, NY; galeria Rachel Uffner, Nova York, NY; i el Museu d'Art DePaul, Chicago, IL, per nomenar alguns. Nelson va rebre una residència al programa Sharpe-Walentas Studio el 2019. Actualment, Nelson viu i treballa a Brooklyn, Nova York.

Ester Partegàs és una artista visual i educadora que viu entre Nova York, Marfa TX i Barcelona. Té un Màster en Escultura per la Universitat de Barcelona i un Postgrau en Arts Multimèdia per la Universität der Künste Berlin. Partegàs ha exposat extensament, a nivell nacional i internacional. Exposicions recents inclouen NoguerasBlanchard, Madrid (2022); Fundació Joan Miró (2021); Pure Joy, Marfa TX (2020); Conde Duque, Madrid (2020); The Drawing Center, NY (2019); el Museu de la Ciutat en NY (2019); Transborder Biennial / Biennal Transfronterera, El Paso Museum of Art + Museu de Arte Ciudad Juárez (2018). Altres exposicions inclouen MACBA Barcelona; Sculpture Center, NY; Artist's Space, NY; Museu Nacional d'Art Reina Sofia, Madrid, entre altres. Partegàs resideix actualment a Roma, Itàlia, amb el Premi Nancy B. Negley de Roma a la American Academy.