Joseph Grigely

Com estàs?

Puc prendre una mica de vi negre?

Em veig fet una merda

De totes maneres, estic bastant feliç

Vaig fer molt d'exercici aquest estiu

Tinc 2 barres de pa de plàtan i vull donar-li un als teus pares.

Vols algun dels altres?

Què vols dir?

Que estic fatal?

dins del tomàquet i xampinyons?

bo, com en “està bo”?

M'encanten els geranis perfumats

També m'encanten els papers de colors

L'aniversari de Winnie the Pooh també

Dóna'm verd

un llibre quadrat amb paper blau brillant

un lloc molt femení

Em veig massa mestressa de casa avui?

Em veig malament? Estic una mica gros però rondinaire

Algú està cantant una cançó de Jeanne Moreau

Revela la història?

Això és una conversa trivial. Durant més de vint anys, les converses informals han constituït un dels

eixos centrals de l'obra de Joseph Grigely: intercanvis de converses quotidianes la importància de les quals

esdevé, més que de la seva grandesa, d'una silenciosa discreció. Sord des dels deu anys, Grigely conversa amb

persones oïdores en demanar-los que escriguin el que estan dient i aquestes notes són editades i transformades en

obres que pengen de la paret o sobre una taula.

Les converses són, per a Joseph Grigely, l'equivalent lingüístic d'una natura morta del pintor Juan Sánchez

Cotán: dirigeixen la nostra atenció als aspectes que descurem i passem per alt en la vida quotidiana, i a com

les paraules, igual que el menjar, són essencials per al manteniment de la vida humana. Les obres que constitueixen l'exposició

de Grigely no són els objectes materialitzats en si; més aviat les considera són desconstruits i

reconstruïts, i es tornen extensions reificades de la seva anterior realitat. Els subtítols descriptius que

acompanyen les imatges de periòdic han estat eliminats; els colors han estat modificats; l'argila i el ferro colat

han estat reemplaçats amb cristall d'uretà. Malgrat haver estat objectes útils (els trossos de paper en transmetre

converses, l'estufa en emetre calor, el periòdic en difondre informació) ara la seva utilitat s'ha

transformat en una espècie d'inutilitat; com els elements de les natures mortes, han passat a formar part d'un

món ignorat. Veiem aquí les restes de l'agència humana i les formes inimitables de les petjades que deixem al

nostre pas per la vida.

Joseph Grigely (1956, Massachusetts, els EUA) viu i treballa a Chicago. La seva obra forma part de col·leccions com Tate Modern,

Londres; Kunstmuseum, Berna; SMAK, Gant; the Whitney Museum of American Art; Museum of Modern Art, Nova York. En els

últims anys ha presentat la seva obra en el Centri Pompidou, Metz; 2014 Whitney Biennial; Grazer Kunstverein, Graz; Kunstverein,

Hamburg. D'entre les exposicions presentades en 2017 destaca A Play for Three Voices en the Serpentine Pavilion a Londres,

produïda per Blueberry Surprise i escrita i dirigida pel propi artista. Alguns dels seus llibres són Textualterity: Art,

Theory, and Textual Criticism (1995), Conversation Pieces (1998), Blueberry Surprise (2006), Exhibition Prosthetics (2010),

MacLean 705 (2015), and Oceans of Love: The Uncontainable Gregory Battcock (2016), així com assajos sobre discapacitat.

Agraïm la col·laboració de Air de Paris, Paris.