Ana Mendieta

NoguerasBlanchard es complau a presentar Tropic-Ana, la primera exposició individual de l'artista cubana Ana Mendieta (1948-1985) al nostre país des de 1997. Comissariada per l'artista Wilfredo Prieto (1978), la mostra funciona com un retrobament: una volta a l'obra de Mendieta, des de la mirada de l'artista cubà. A través d'una selecció de pel·lícules que s'alternen amb dibuixos (la gran majoria d'ells inèdits), l'exposició es planteja com un espai d'intimitat que atén el profund lliurament de Mendieta al seu cos i al procés artístic, dotat d'un potent caràcter ritual.

La fascinació de Prieto per l'obra de Mendieta sorgeix en la seva època de formació, arran del descobriment de las Esculturas Rupestres (1981), que l'artista va realitzar en les coves de Jaruco, prop de l'Havana. I és a l'Havana on, en 2019 investigant en l'arxiu personal de l'artista, Wilfredo Prieto es troba amb Tropic-Ana: la signatura amb la qual Mendieta solia fer broma quan mantenia correspondència amb els seus familiars i amics. D'aquesta manera, l'exposició s'articula travessant diferents maneres de materialitzar la presència d'Ana Mendieta traspassant el temps, els elements i el seu fisicalitat. La selecció de pel·lícules, allunyant-se de les intervencions en les quals el cos s'implica de manera directa, reflecteixen l'interès de l'artista per la representació mitjançant l'absència, carregat d'una aura mística i transcendental. D'altra banda, els dibuixos, realitzats durant la seva estada a Roma entre 1983 i 1985 per a aprofundir en els seus projectes en curs, ens mostren la faceta més intimista i personal del seu procés creatiu.

La primera de les pel·lícules seleccionades per Wilfredo Prieto, X-ray (c. 1975) —que mostra una visió raigs x del crani de Mendieta en una sort de prova mèdica— ens acosta una pregunta que alhora funciona com a fil conductor entre totes les obres de l'exposició: és possible reduir el cos a una imatge? Com més investiga la ciència el cos humà, menys se'ns ofereix aquest com una imatge de forta càrrega simbòlica, convertint-se en imatge tècnica. Amb aquesta peça, Ana Mendieta separa la imatge tradicional de l'ésser humà de la representació del seu cos i del ‘jo’: ja no és possible comprendre el cos en una imatge vinculant, Mendieta conjura la seva presència en una intimitat paradoxal amb un cos que, fins i tot sent el seu propi, ens és desconegut. D'altra banda, és en Flower Person, Flower Body (1975), en el qual el caràcter ritual de l'obra de l'artista se'ns mostra en el seu màxim exponent. Aquí, una de les seves cèlebres siluetes pren forma través d'una construcció de branques, vellut i flors que es deixen portar pel corrent del riu en un ritu santero. Flower Person, Flower Body complementa a X-ray, fent que tant imatge tècnica com imatge simbòlica actuïn com imatges màgiques, fent-nos reconèixer a Mendieta en ambdues: sabem que és ella, la reconeixem encara que el seu cos no sigui aquí.

Ana Mendieta, amb la seva primerenca i visceral preocupació per la representació de la petjada humana, no pretenia representar el cos en una imatge única, i d'aquesta manera resol el problema de l'encarnació: en lloc d'al·ludir a si mateixa a través de la “obra” ho fa amb el seu propi cos, ella es torna imatge en les seves pel·lícules. Així mateix, els dibuixos, en lloc de contraposar la imatge fixa a la imatge en moviment de les pel·lícules, són entesos com una ‘imatge oberta’ que està constantment proposant significats a través de noves connexions. En els dibuixos d'Ana Mendieta, en els seus gestos sobre el paper, el moviment s'allibera del temps revitalitzant la condició fixa de la imatge i connectant-la amb les pel·lícules d'una forma natural, formant part d'un tot.

El vídeo que dóna tancament a l'exposició és Weather Balloon, Feathered Balloon (1974), en el qual una esfera, que recorda més aviat a un cos celeste, s'eleva en l'aire per uns breus moments fins que esclata revelant unes plomes que hi havia en el seu interior, que suren tornant al sòl. Les plomes, que van ser un element sovint utilitzat en les seves peces, d'alguna manera personifiquen a Mendieta i el seu desig de tornada a l'origen, al·ludint a la transformació del cos terrestre en cos celeste però que, finalment, torna a la terra per a formar part d'ella.

Agraïm la col·laboració de The Estigues of Ana Mendieta Collection, LLC i Galerie Lelong & Co.

Cribratge: Whispering Cavi, de Raquel Cecilia Mendieta, seguit d'una conversa en Cercle de Belles arts el 13 de febrer a les 21h