Mercedes Azpilicueta
This too, is a map
Seoul Mediacity Biennale
sept. 21 - nov. 19, 2023
Mercedes Azpilicueta (nascuda en La Plata, Argentina el 1981) és una artista visual i de performance que viu i treballa entre Amsterdam i Buenos Aires. La seva pràctica artística reuneix diversos personatges del passat i del present, que es manifesten com a veus, formes, textos, petjades i records en les seves obres de múltiples capes. Denominant-se a si mateixa “investigadora deshonesta”, Azpilicueta navega a través de'un gran ventall de referències i camps de coneixement; des de la història de l'art a la música popular, de la literatura a la cultura de carrer, enamorant-se de figures i trajectòries dissidents —feministes, queer, migrants, exiliats— que aguaiten en els seus guions, actuacions i vídeos. No obstant això, el seu treball mai es deixa portar per la freda reverència o la fascinació pels arxius. En comprometre el cos amb tots els seus defectes i potencialitats —el seu propi, el de les seves muses i col·laboradors, el dels espectadors, però també cossos fantasiats— Azpilicueta abraça tant la seva fragilitat com la seva capacitat de resistència i cura.
Més específicament coneguda per les seves obres escèniques i basades en el llenguatge, la pràctica de Mercedes Azpilicueta ha evolucionat en els últims anys cap a l'exploració de les possibilitats teatrals de l'escultura i la instal·lació. No obstant això, els objectes que produeix no han de donar-se per descomptats, ja que sempre tenen el potencial d'activar-se de diverses formes. Podrien traduir-se com a partitures, escenografies, accessoris, dispositius mnemònics o registres, disfressats d'escultures. Sovint assumeixen funcions diferents segons el seu context d'aparició i viatgen alegrement d'una obra a una altra. La fabricació d'aquests objectes solen implicar tècniques “pobres”, manuals o artesanals que sovint s'associen amb el treball domèstic de les dones i amb coneixements subalterns, com cosir, brodar o tenyir. Els materials són reciclats o naturals (làtex, cuir, llana, seda, cera) i afegeixen una altra capa d'històries als objectes: la de la circulació de recursos i coneixements sovint adquirits a través de l'explotació violenta dels éssers humans i la naturalesa.
Estamos encantados de presentar el proyecto colaborativo de Bombon, Joan Prats y NoguerasBlanchard. La propuesta para esta temporada reúne de nuevo a artistas de las tres galerías y de diferentes generaciones en un formato expositivo que se articulará alrededor del concepto de cadáver exquisito, contando con un texto de Eduardo Escoffet escrito para la ocasión.
Partiendo de este acto de intercambio colectivo, durante el verano de 2022, los artistas invitados en el espacio, el primero de ellos Pere Noguera, serán los encargados de seleccionar a los siguientes, y así consecutivamente, hasta cerrar un ciclo de propuestas expositivas formadas por obras que abarcan distintas generaciones e imaginarios.
Capítulo 1: inauguración sábado 25 de junio
Pere Noguera, Luis Gordillo, Ludovica Carbotta (Sala 1)
Pere Noguera, Anna Dot, The Late Estate Broomberg & Chanarin (Sala 2)
Capítulo 2: inauguración sábado 16 de julio
Ludovica Carbotta, Muntadas, Francesco Arena (Sala 1)
The Late Estate Broomberg & Chanarin, Jordi Mitjà, Rasmus Nilausen (Sala 2)
Capítulo 3: inauguración sábado 6 de agosto
Francesco Arena, Victoria Civera, Perejaume (Sala 1)
Ángela de la Cruz, Rasmus Nilausen, Lola Lasurt (Sala 2)
Capítulo 4: inauguración jueves 18 de agosto
Perejaume, Pere Llobera, Ignacio Uriarte (Sala 1)
Lola Lasurt, Mercedes Azpilicueta, Fernando Prats (Sala 2)
c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona
Jun: Viernes a domingo de 17 - 21h
Jul y Ago: Lunes a domingo 17 - 21h
Tomando la autobiografía que Catalina de Erauso dejó escrita, y en palabras de Verónica Rossi, Azpilicueta realiza “un ejercicio de imaginación historiográfico que da otro giro en esa sucesión de relatos que construyen el pasado”, tejiendo una obra a través de memorias, archivos e imaginarios, repensando la historia e insuflando un nuevo aliento a figuras y trayectorias disidentes de la historia colonial.
DescubrePresentamos el segundo capítulo del proyecto conjunto de Bombon, Joan Prats y NoguerasBlanchard, que tiene lugar de junio a septiembre en Fonteta, un pequeño pueblo del Empordà.
La exposición, concebida en dos capítulos, reúne artistas de las tres galerías y de diferentes generaciones, en una propuesta que parte del concepto ampurdanés Parar la fresca (Tomar el fresco), descrito por Josep Pla en el libro Las Horas, 1953.
DescubreDrag